La gestió i administració Tributària en general, tant a nivell estatal, com autonòmic i local, s’enfronta a un gran repte amb l’aparició de la perillosa pandemia que amenaça seriosament a les persones arreu del món. Gran part del sistema productiu a Espanya s’ha paralitzat en la seva totalitat, moltíssimes persones s’han quedat sense feina, unes acollides a ERTO i d’altres directament han perdut la feina de manera definitiva. Gran part de las empreses han tancat temporalment o baixat molt la producció. Els autònoms no tenen cap activitat. L’ economia sumergida que en l’Estat suposa un 18 % del PIB, tambè s’ha vist afectada pel confinament de les persones.
Aquesta situació, que no sabem quan de temps es mantindrà, està obligant al Govern Central i a la resta d’AAPP a prendre mesures per no deixar caure a empreses, autònoms i treballadors assalariats, i de manera necessària implica ajudar als milions de persones que s’estan quedant sense el mínim per poder subsistir, les ONG i associacions ja comencen a saturar-se per l’alleu de sol·licituds d’ajut de persones en un veritable risc de pobressa.
La Unió Europea, haurà d’ajudara solidariàment a sostenir les economies dels països, especialment dels que estan essent més castigats per la pandèmia, de no fer-lo ràpidament i de forma efectiva, hi ha un risc seriós de divisió en el si europeu i, fins i tot, la desaparició de la Unió por no portar a terme una de les funcions bàsiques de la seva fundació, la solidaritat entre els pobles.
Espanya és un dels països amb major frau fiscal, els inspectors d’Hisenda xifren en 90.000 milions d’euros anuals, afavorit pels paradissos fiscals i la ingenyeria financera coneguda i consentida.
Per tant, la gestió tributària i recaptatòria necessàriament ha d’abordar modificacions importants per evitar agravar encara més la situació de milions de persones de classes baixes i mitjanes a les quals costarà molt sortir d’aquesta greu crisi, moltes d’elles sense haver-se pogut encara recuperar-se de l’anterior crisi/estafa de les Caixes d’Estalvis. De res serveix ajudar a persones i a empreses perquè surtin endavant si després els exigim el pagament dels impostos i els hem d’embargar. Por tot això propossem el següent:
– Condonar el pagament als contribuents de totes les taxes i impostos que no hagin tingut contraprestació durant el temps d’inactivitat. Autònoms sense activitat, taxes de terrasses sense haver-se fet servir, ocupació, etc.
Afavorir el pagament fraccionat o aplaçat de tots els deutes de dret públic i/o fer moratòries del pagament a empreses, autònoms i persones en dificultats serioses.
Suspendre els embargaments a les persones físiques o jurídiques que rebin ajuts per mantenir la seva activitat o una vida amb prestacions bàsiques.
Perseguir de veritat el frau fiscal i especialment als grans defraudadors de totes les Administracions Públiques.
Augmentar la càrrega fiscal als que més tenen, això s’aconsegueix amb més eficiència tributària, millorant els procedimients i incrementant els inspectors d’Hisenda i canviant lleis i reglaments que amparan el frau.
Exigir que s’acabin els paradisos fiscals, començant pels europeus.
Bonificar fiscalment i ajudar amb força les iniciatives de desenvolupament sostenible i noves tecnologies netes. Aquestes tecnologies com l’energia solar poden genera milers de llocs de treball a curt i mitjà plaç que revertirien en l’arques públiques i en el sostenimen del planeta.
La implementació de noves tecnologies que impliquin supressió de llocs de treball, tenen que suplir aquestes pérdues amb aportació econòmica para mantenir una vida digna a las persones, un exemple clar que tenim ja a sobre és la robòtica, no podem permetre la seva implementació sense contraprestació. Estem veient i permetent que els Bancs, encara que tenen beneficis cada any, estan fent ERE i prescindint de milerss de treballadors i tancant moltes oficines, per la implementació de la banca electrònica, i no s’está exigint cap contraprestació al respecte. Fins i tot està suposant un càrrec per l’Estat per tenir que pagar l’atur i les jubilacions anticipades d’aquests treballadors.
S’ha de controlar l’enriqueixement excessiu, no és comprenssible que el 0,7 % de la població mundial estigui en possessió del 54 % de la riquesa global. La riquesa concentrada en poques persones i fora del control públic, (els estats), intenta i moltes vegades aconsegueix controlar el món portant-nos a la catàstrofe per la codícia.
Executiva Estatal Som Sindicalistes
somosindicalistas@somosindicalistas.es
